Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Família. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de setembre del 2014

L'AMPA DE LA NOSTRA ESCOLA ESTRENA BLOC

L'A.M.P.A de la nostra escola estrena un bloc que pretén estar més a prop de les famílies i informar de  temes d'interès.
 
Si cliqueu a la imatge podreu accedir al bloc de l'A.M.P.A
http://ampaalfons1.blogspot.com.es/

dimarts, 16 d’abril del 2013

VULL FER P5

Artícle de Carles Capdevila, periodista i filòsof, que ens parla de la felicitat que viuen els infants durant l'etapa d'educació infantil. Pares, mares i mestres si teniu una mica de temps llegiu-lo perquè fa reflexionar.



Costa saber quins són els millors anys de la nostra vida. I encara més predir-ho abans de viure’ls. Només podries saber-ho a posteriori, en funció de com t’han anat. I tampoc és del tot objectivable, perquè per sort la memòria és traïdora, mitifica alguns períodes i n’oblida d’altres, per fer la nostra història més suportable. Tot i això, m’atreveixo a generalitzar, i afirmar que els millors anys de la nostra vida són els 5, 6 i 7 anys. I, si em feu afinar, diré que el curs amb més opcions de ser feliç és P5.

Els nadons viuen desconcertats, i quan comencen a posar ordre arriba P3 i els posa la pressió dels grups de 25 i el trànsit de la criatura que encara fa migdiada cap al nen que no en farà mai més. A P4 comencen a controlar, però van veient morir els privilegis del nadó que ja no són. I de sobte arriba P5, aquell curs en què ets el més gran dels petits. El curs en què encara tot és divertit, tot és joc, i a sobre n’ets conscient, ho pots celebrar. A casa nostra fa 14 anys que hi creix canalla, i tots ells han trobat entre els 5 i els 7 anys un estat de placidesa mental, de benestar emocional, gairebé paradisíac. Comencen a ser autònoms però se senten independents, saben gaudir de tot el que és al seu abast i no són conscients encara de l’esforç que els costarà mantenir-ho. I tenen claríssim que el tió és el que caga i que els regals els porten els Reis.

Els millors anys sempre són un oasi entre anys més complicats. I arriba tercer de Primària, i arriben els deures. Deures en el sentit literal, dels que t’has d’emportar a casa i apuntar a l’agenda. No vull dir que sigui impossible ser feliç, quan arriben les responsabilitats, però a partir d’aquí ja tot dependrà de com les superis. Entre els 5 i els 7 la felicitat és gratuïta, a partir dels 8 ja reclama un pagament en espècies. Per això si després de les dotze campanades se m’apareix un geni i em concedeix un desig, li demanaré que, ni que sigui durant un dia, em deixi repetir P5.
CARLES CAPDEVILA / PERIODISTA

diumenge, 17 de març del 2013